sábado, 27 de septiembre de 2008

Terra de genis

Gaudí, Miró i Casals tenen un denominador comú més enllà del seu talent mundialment reconegut: el Camp de Tarragona. L'altre dia de camí a Madrid amb el TGV llegia en un article sobre aquesta coincidència que no deu ser casual, perquè la inspiració al geni no li ve del no res. Està clar que Gaudí, Miró i Casals van néixer grans artistes, però el seu entorn -que és el nostre- els va influir de manera determinant en la realització de les seves obres.

Miró va reproduir en els seus quadres els impressionants paisatges que observava des de la masia de Mont-roig. Fa pocs mesos vaig tenir el plaer de visitar-la amb la filla dels masovers que convivien amb Miró. Emocionada ens mostrava cada racó de la casa on l'empremta del pintor era més present que mai: la bata blanca esquitxada de blau, vermell i groc; la correspondència oberta procedent de França; els dibuixos a llapis intactes sobre les parets del taller... I tantes altres coses que s'haurien de posar en valor...

Gaudí, en canvi, és a l'altre costat de la balança. A Reus, malauradament, no en tenim cap obra, però sí un museu que li ret homenatge i està a l'alçada del fill il·lustre més universal. L'arquitectura de Gaudí reprodueix a la perfecció les formes diverses de la natura, la que va contemplar des del mas de Riudoms on tantes hores va dedicar a l'observació. El Gaudí Centre em va descobrir l'arquitectura genial de Gaudí i la persona avançada als seus temps que va ser, preocupat com estava per l'estalvi i la recuperació de l'aigua (al Parc Güell), de la llum i de la ventilació natural a edificis notables. Hi vaig anar dissabte, al Gaudí centre, perquè era imperdonable que encara no l'hagués visitat i perquè després de veure el palau que va construir per al Marquès de Comillas (a Cantàbria), tenia ganes de més.



Em queda aprofundir en l'obra de Pau Casals i espero visitar properament la Casa Museu, però estic convençuda que en la seva música universal també hi va tenir molt a veure el mar pacífic de Coma-ruga.



És el nostre un territori atractiu i potent culturalment que ha donat a la història figures irrepetibles com Gaudí, Miró i Casals, però també altres com Fortuny i el general Prim... per citar-ne dos i de Reus.

jueves, 11 de septiembre de 2008

Llegim diaris?


Els periodistes que hem estudiat a la UAB coneixem bé el “kioskiero”. Hi anàvem a comprar el diari tocades les 12 i amb grans remordiments de consciència després que algun professor – i ja quasi era costum – pronunciés la frase més repetida del curs “ perquè avui, quants de vosaltres heu comprat el diari?”. Era pesat escoltar-ho, però la cançoneta tenia i té la seva importància. Llegir ens fa més independents i més lliures, ens fa crítics, ens dota d’arguments sòlids, ens permet interpretar millor les coses que passen al nostre voltant... Resulta que sempre eren pocs els que cada dia llegien la premsa, i això que estudiàvem periodisme i que erem universitaris. En Tresserres segur que era d’aquests professors que feien la pregunta maleïda i ara molt encertadament anuncia com a conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació una campanya perquè els joves que aquest any en fan 18 tinguin subscripció gratuïta a una publicació. La conselleria ha seleccionat 65 mitjans, entre ells, les edicions locals d’ El Punt i d’El 3 de Vuit, tots dos amb difusió a les comarques de Tarragona, cosa que també celebro.

És cert que tant la ràdio com la televisió han guanyat la batalla a la premsa escrita i són mitjans amb més atractiu per als joves, per això cal que tant l'administració com les publicacions en facilitin l'accés, els primers democratitzant el producte i els segons reiventant-se. Està demostrat que quan el producte s'ajusta a la demanda i als temps que corren n'augmenta el consum, com passa amb els diaris digitals. Ara bé, l'encant del diari escrit i la facilitat de lectura en suport paper són incomparables, sobretot quan tenim temps de llegir i ganes !

martes, 9 de septiembre de 2008

L'Ebre


L'Ebre transcorre majestuós i sense pressa pel nord de la Rioja. És sensacional veure com baixa de tranquil al seu pas pel poble de Briñas o endevinant-lo des del castell de Davalillo, a centenars de quilòmetres de la desembocadura. El vaig descobrir aquest estiu en una curta escapada i vaig pensar que tenia sort de formar part d'un paisatge tan evocador, entre les vinyes verdes i amb el rerafons de la serra de Cantàbria. També és un luxe per a l'Ebre desembocar al Delta, travessar els camps d'arròs, vorejar els canyissars i protegir les colònies de flamencs (que són tan cares de veure !!!).

Fins que no he descobert aquests paisatges, he pensat que l'Ebre era trist i adormit (també les grans avingudes d'aigua i les inundacions a Miravet les vaig descobrir i "patir" més tard com a periodista). Trist i adormit. És el que pensava del riu en veure'l de petita des del cotxe quan viatjàvem entre Riba-roja i Reus, amb certa freqüència. Em resultava poc encisador quan passàvem per Ascó, per Flix... el riu al costat de la indústria.
Ara ja sé que és molt més agradable des d'altres perspectives i òptiques, com tot, i que no és el mateix observar-lo des de la finestreta del cotxe que des de dins seu, fent un passeig en barca per exemple, al Delta, deixant-se portar per la corrent fins arribar a la frontera amb el mar. Incomparable! Com dirien les guies turístiques "un plaer pels sentits".

sábado, 6 de septiembre de 2008

Els inicis


Els inicis sempre són difícils. Però la barreja de vertigen i il·lusió amb un punt d'inconsciència sempre acaba resultant. En això estic ara mateix. Començant un camí llargament volgut però sense saber ben bé quin ha de ser el recorregut. C'est la vie és com aquell diari escrit d'adolescent que fa mandra anar omplint, però que en realitat necessitem per deixar constància dels fets, de les vivències i de les experiències, les que tenim cada dia. El traçat del llapis sobre paper pren ara una altra forma al teclat de l'ordinador. Els temps canvien i a un ritme excessivament ràpid...