domingo, 30 de noviembre de 2008

Stop crisi


Estic farta de sentir per tot arreu que estem en temps de crisi. Reconec que la situació econòmica és delicada i que el nombre de persones aturades ha augmentat significativament en els últims mesos, la qual cosa comporta seriosos problemes econòmics a moltes famílies. Però en aquesta situació, no val confiar-ho tot a la sort per tornar a tenir feina, sinó i especialment el que val és la voluntat, l'esforç, la dedicació, el reciclatge... La formació constant i continuada. La gent amb empenta se n'ensurt. En situacions de crisi, també.


Hem de ser optimistes i positius i creure que hi ha possibilitats de recuperació econòmica si hi posem de la nostra part. Perquè la iniciativa privada i l'administració fan esforços a diari per contribuir a dinamitzar l'economia, que és bàsic i fonamental perquè el nostre sigui un país cohesionat. Els cicles econòmics són això, cicles, oscil·lacions a l'alça i a la baixa, i després d'uns anys de bonança no tocava altra cosa que anar avall... Ens queden encara uns mesos, segons els experts, per acabar de tocar fons. I després, la corba començarà a remuntar.
Vull ser optimista i pensar que amb treball i patiment superarem les dificultats. La feina m'ha permès aquesta última setmana constatar que tenim un territori viu i dinàmic, emprenedor, i com a ciutadans hem d'estar a l'alçada de les circumstàncies i adaptar-nos als temps difícils que corren i que ens esperen. Sense tant de lament i sense la perplexitat que alguns ens adjectiven immerescudament. Amb esforç. El mateix que cada dia durant prop de 40 anys ha posat el meu pare per anar a treballar a la construcció. I ara és a l'atur. Des d'aquí l'animo a fer-se valer perquè la societat i jo especialment el necessitem.

miércoles, 5 de noviembre de 2008

Del 'Yes We Can' al 'Hope'


S'inicia una nova era al món amb Barack Obama com a primer president afroamericà dels EUA. La victòria del demòcrata és històrica perquè és el primer negre que arriba a la Casa Blanca, mèrit que fins i tot el patètic Bush s'ha dignat a reconèixer (ja està bé que faci alguna cosa ben feta abans de plegar...). També és històrica perquè ha aconseguit els millors resultats del partit en els últims 40 anys, perquè té una oratòria tan brillant com envejable i una capacitat insultant d'emocionar.

Era fàcil preveure la victòria d'Obama des de fa mesos. Tècnicament ho sabíem per les enquestes, que sempre li han fet costat, i a la pràctica per com ha connectat amb la gent. I al llarg de la interminable campanya, Obama ha demostrat tenir un magnetisme especial per captivar i unir a la seva causa públics molt diversos, més enllà del seu discurs i del seu programa. Crec que el món sencer està avui d'enhorabona i després del Yes We Can s'obre ara una nova etapa marcada pel Hope. L'esperança. Els nord-americans particularment i els ciutadans del món en general estem expectants i tenim confiança perquè s'acompleixin una a una -i no valen excuses- les promeses d'Obama, des de la retirada progressiva de les tropes a l'Iraq, als plans estatals per pal·liar i sortir de la crisi financera més dramàtica de la històrica, compliar amb la paraula d'assegurar la igualtat d'oportunitats i el benestar a tots els ciutadans i territoris dels EUA, potenciar les energies renovables perquè la primera potència mundial no pot estar al marge dels programes d'estalvi i eficiència en l'era post-Kyoto...

Estarem expectants, i amb una particular il·lusió per veure com un president jove i preparat aborda totes aquestes qüestions. Assaborim mentrestant el moment, l'ara i l'avui, que és indubtablement fruït de la intensa lluita que moltes persones anònimes i d'altres de més emblemàtiques com Martin Luter King han fet al llarg de la història. Avui el seu I have a dream agafa més sentit que mai. "Mentre respirem, hi ha esperança..." ha dit Obama. Doncs això, que tot està per fer i que tot és possible com diria Miquel Martí i Pol. Treballar des de l'optimisme és certament gratificant!


Discurs de Barack Obama: