sábado, 25 de abril de 2009

Nasser

Hi ha històries que commouen i persones que són realment d'admirar. De Vallmoll , avui, me n'he endut una.

He quedat captivada pel petit Nasser. Magribí de 18 mesos, somriure fàcil i mirada produnda, pell bruna i poques paraules. És fill adoptiu, el setè d'una parella de mitjana edat del poble que no escatimava en carícies i gestos d'afecte. La vida ha fet que no tinguin fills biològics he intuït, però d'adoptius 7, de moment. L'adopció però és temporal fins que els pares biològics els reclamen o bé estan preparats per assumir la tutela del nen. En Nasser aviat tornarà amb la seva mare, ara que ha complert els 18 anys, i també amb la seva àvia, de només 33 !!!
Els pares adoptius temen que arribi el dramàtic dia D, però es mostren profundament satisfets d'haver donat a en Nasser més d'un any i mig de felicitat, a Vallmoll. En aquest petit poble de l'Alt Camp ha viscut des de la primera setmana de vida, hi va arribar al poc de néixer, directe del bressol de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona.

A en Nasser l'he vist feliç, i el sentit comú em diu que millor que on és ara no ho serà enlloc. Però la llei - l'escrita - l'obliga a tornar amb la mare biològica, i els pares adoptius s'han de consolar amb el record d'haver-lo fet créixer sense esperar res a canvi a partir del moment que el retornaran. M'admira aquesta parella que passarà en breu pel drama de perdre un fill sense saber si mai m'és el tornarà a veure. Què els empeny a ser tan feliços per poc de temps, sabent que ho perdran tot després ? Deu ser quelcom molt fort que no puc entendre, però que admiro profundament.
Amb persones com ells, la vida és molt més bella.

lunes, 13 de abril de 2009

Spain is different

Crec que ens pot costar suor i llàgrimes superar el vell tòpic dels toros i el flamenc. Spain is different, tots ho sabem. I està clar que el tòpic no l'esborra d'un plomall una campanya publicitària sinó la seva societat a mesura que es modernitza, s'actualitza i se sap vendre a l'exterior. Tot i amb això, discrepo profundament de l'article que ens regala The Economist. Si el president Obama ens va posar com a exemple per l'avenç de les energies renovables a Espanya, per què no podem pretendre aportar el nostre know how empresarial per desenvolupar l'economia verda i la indústria tecnològica dels EUA en l'anomenat Pla Obama ? Els articles de la premsa nord-americana no m'agraden, estan escrits des d'una prepotència excloent massa rancia !!! Ens acusen d'ambiciosos, limiten les nostres possibilitats i ens qüestionen la capacitat de superació. Espero que el quart article que ens regalin -ja en van tres en els últims temps i a quin més decepcionant- sigui més just i més solidari. Les coses en temps de crisi no van bé, però n'hi ha que funcionen i que són modèliques, a veure si les troben.
Big in America?


Apr 8th 2009 MADRID From The Economist print editionSpanish firms hope to benefit from America’s stimulus plan


AMERICAN companies are not the only ones hoping for a boost from Barack Obama’s economic stimulus plan. Spanish firms are also positioning themselves to benefit from what they call el Plan Obama. Other foreign companies are jostling for some of the $317 billion of intended spending, but Spain is the only country to have built a campaign around it.

The country’s golden couple, crown prince Don Felipe and his wife Letizia, launched a “Made in/Made by Spain” campaign in New York last month to put Spanish firms on the map. The scale of the opportunity is “extraordinary”, says Spain’s industry minister, Miguel Sebastian. He reckons Spanish firms are eligible for at least $71 billion of contracts. That is as much as Spain is spending on its own €50 billion ($67 billion) stimulus package, which has failed to prevent unemployment from topping 15%. The figure is expected to hit 20% as the country suffers a painful comedown from its construction-led boom. Spanish officials hope extra business in America will help make up for a lack of growth at home.

Spanish companies think they are especially well-placed to benefit from the American stimulus because two of the scheme’s main pillars are spending on renewable energy and infrastructure—industries in which Spain is particularly strong. America aims to double the production of energy from renewable sources in the next three years. Iberdrola, Spain’s largest power company, is a world leader in wind power and the second-biggest wind operator in America after Florida Power and Light. Two other big Spanish firms, Acciona and Abengoa, are also active in this field.
Mr Obama’s plan to invest in infrastructure, such as airports and high-speed trains, sits neatly with another of Spain’s strengths. Of the ten biggest construction firms specialising in transport, six are Spanish. Spanish firms, including Ferrovial, ACS, OHL and FCC, have pioneered public-private partnerships in the construction and operation of infrastructure in Florida, Illinois, Texas and other states, some of which already benefit from federal funding.

The timing is right for other reasons. Spain’s relations with the previous American administration became strained after Spain withdrew its troops from Iraq in 2004. The arrival of Mr Obama represents something of a clean slate—though Spain’s recent unilateral withdrawal of soldiers from Kosovo, without warning, has not gone down too well in Washington.
Despite the optimism, however, Spain should probably not pin too much hope on el Plan Obama. Even if Spanish firms win some big contracts, most of the jobs will go to Americans, not Spaniards, and they will pay taxes in America. Any profits will either be reinvested by the Spanish companies or paid in dividends to shareholders, some of whom are foreign. Going in too strong also carries other risks, including a protectionist backlash. The stimulus package already includes “Buy American” provisions requiring some materials, such as steel, to be sourced in America.
There is also scepticism about whether Spain’s marketing campaign can really do much to change stereotypes of bullfighting and flamenco. “Efforts to promote a country brand are expensive and of doubtful effectiveness,” says Mauro Guillen, a professor at the Wharton School of business. At least the latest campaign, organised by the Instituto Español de Comercio Exterior, is a more targeted affair than previous efforts. It will showcase specific companies and industries in a few big American cities.
Although some companies are happy to let Spain lobby on their behalf, others are reluctant to fly the flag. Often they are competing fiercely with fellow Spaniards for contracts. And some Spanish giants prefer to be seen as global firms with a local presence in America. They would rather emphasise their expertise in a specific industry and play down their nationality.

There is a widespread lack of knowledge about Spain in America, notes Javier Noya of the Real Instituto Elcano, a think-tank in Madrid. His organisation recently conducted a survey which found that 40% of Americans believe Placido Domingo, a famous Spanish opera singer, is Italian. In that context, getting Americans to recognise the technological prowess of Spanish companies looks a little ambitious.



sábado, 11 de abril de 2009

Desbordats pel 2.0?

Les possibilitats que ens ofereixen les eines 2.0 són immenses, jo diria que incalculables encara. El que és evident és que ens fan més fàcil la vida tant la personal com la laboral. És igual l'on, el quan i el com, el web 2.0 assegura un contacte permanent i immediat amb els qui tenim lluny i els qui no tant. Els usuaris freqüents d'internet estem "viciats" -és a dir, usem - alguna de les eines 2.0 com el facebook, però en l'estadi més bàsic, sense aprofitar totes les potencialitats perquè ningú ens les ha ensenyades, som autodidactes d'internet. I per això quan aquest matí llegeixo al 3cat24 la llarga llista d'eines 2.0 que existeixen al mercat online i que reprodueixo a continuació, m'agafa vertigen! Com podrem absorvir tanta informació ? I com la gestionarem ? Tindrem temps per consultar allò que ens interessa ? Per penjar escrits ? Per escriure'ls ? Per pujar imatges? Per assegurar-nos que ho reben els nostres contactes... El 2.0 ens pot arribar a desbordar? Que algú m'ho expliqui !!!

Font: http://www.3cat24.cat/noticia/363790/altres/Ajudans-a-descobrir-eines-20

Tots coneixem Facebook, YouTube, Twitter, MySpace o Flickr a títol individual per penjar les nostres fotos, comunicar-nos amb els amics, ensenyar els vídeos del cap de setmana o publicar el CV professional. Són eines 2.0, molt útils per promocionar-nos a internet i donar-nos a conèixer.



Aquí n'anem fent la llista:


Researchgate és un espai 3.0 per connectar, descobrir i col·laborar. L'usuari diu que va més enllà del Linkedin i del Facebook.


Ning és una xarxa social on els membres tenen blogs, comparteixen fòrums, pugen arxius... Es tracta d'una versió gratuïtat amb publicitat no gaire invasiva, o de pagament sense publicitat i amb més configurabilitat.


Ipernity permet pujar fitxers de vídeo i àudio, amb una limitació de 200 Mb acumulatius. La interfície està traduïda al català i molts idiomes més i permet compartir documents de tota mena i enllaçar-los, per exemple, al blog.


RefWordks serveix per gestionar bibliografia i informació automàtica on-line. També disposa d'opcions per compartir les teves fonts amb altres desenvolupadors "ref share", o opció "off-line" per si vas a la "muntanya". Tot exportable a Open Office o a MS Office. N'hi ha una versió gratuïta de 30 dies.


Go2web20 és una col·lecció d'eines i aplicacions 2.0 per compartir vídeos, crear comunitats virtuals o penjar fotos, entre d'altres opcions.


Balzac.tv, un lloc per a veure vídeos d'uns deu minuts d'entrevistes amb temàtica d'últimes tendències sociològiques i innovació social i tecnologia. En qualsevol moment l'usuari pot penjar opinions i comentaris sobre el que està veient i qui veu el vídeo alhora pot llegir els comentaris que n'han fet els altres usuaris.


Adrive et deixa emmagatzemar gratuïtament 50 GB i després es poden recuperar els arxius des qualsevol ordinador amb internet.


LogMeIn et permet un accés remot als teus ordinador mitjançant un lloc web, una programació espectacular amb accés gratuït.


Netvibe és una eina que us facilita la creació d'un portal públic i un de privat, on tot es pot compartir, funciona per "serveis" que ens faciliten tercers, com ara portals, diaris, correu electrònic, publicacions científiques, meteorologia, astronomia, etc.


eSnips, un lloc on crear una xarxa social, pujar vídeos, àudios, compartir documents... També et permet tenir una "playlist" de música i participar en diferents fòrums, entre altres coses.


Pmfiles, un programa de gestió de projectes mitjançant el qual es podeu controlar tots els documents, tasques, contactes, calendari de projectes... de la vostra empresa.


Woices, un servei gratuït a internet que permet als seus usuaris crear, compartir i reproduir registres d'àudio.


Vi.sualize.us, una eina molt similar a Delicious però amb imatges. Hi pots trobar fotografies de tota mena.


11870.com et permet buscar diferents coses com restaurants, cases rurals, lleure, cultura... a qualsevol ciutat d'Espanya i la resta del món.


Twitxr, que està en català i et permet compartir fotos des del teu telèfon mòbil, publicar-les de forma automàtica a les teves xarxes socials, dir als teus amics on ets i què estàs fent.


PIMPAMPUM, amb unes eines anomenades "mashups" pots generar tires de còmic, il·lustrar frases, jugar a jocs de memòria personalitzats, escriure llibres il·lustrats, etc.


Hootsuite, on pots gestionar diferents comptes de Twitter. El més útil és actualitzar el teu estat al Twitter i al Facebook d'una forma programada.


Flock, un navegador que integra les eines 2.0 més utilitzades com el YouTube, el Myspace, el Facebook o el Flickr en una sola finestra.


StumbleUpon et permet veure webs, blogs, fotoblogs o videoblogs que més s'adapten als teus gustos a partir d'un registre previ.


Spotify, una eina per escoltar la música que vulguis, dels anys i dels autors que més t'agraden.


Delicious permet emmagatzemar els teus enllaços favorits des de qualsevol ordinador i recuperar-los allà on siguis, entre altres coses.

sábado, 4 de abril de 2009

D'imatges, personatges i memòria històrica

Al G-20 tots els caps d'Estat i primers ministres han buscat la foto amb Obama. Berlusconi ho ha fet deliveradament i ha aconseguit arravassar-li el protagonisme. Les tertúlies radiofòniques d'aquest dissabte coincidien a assenyalar que el triomfador de la cimera no ha estat ni Brown, ni Sarkozy, ni tampoc Obama... sinó l'italià Berlusconi per aquesta imatge. Les seves propostes sobre l'abordatge de la crisi mundial no les hem llegit ni escoltat. Tampoc ha deixat caure cap grolleria, com és habitual i motiu pel qual acostuma a ser notícia. Però això sí, ha arrancat el riure a més d'un i no precisament a aquells que el tenen fàcil. I les càmares ho han captat. No sé si la fotografia és encertada per il·lustrar una cimera on s'han de prendre decisions davant la greu situació econòmica mundial, a mi em sembla més de comiat de solter.

En fi, qüestions d'imatge al marge, sembla que els membres del G-20 han acostat posicions i això és prou important donat el punt de partida inicial amb Obama per un costat i Merkel i Sarkozy per l'altre. El resultat és un text que diu que s'ha de passar a l'acció i apel·la a les possibilitats reals de combatre la crisi amb 20 poders públics units per una mateixa causa. Els resultats els veurem properament http://ciberarchivo.blogspot.com/2009/04/g-20-conclusiones-documento-integro-el.html

La setmana del G-20 ha coincidit amb la celebració dels 30 anys dels ajuntaments democràtics i amb l'estrena al Teatre Bartrina de Reus, de "La nit més freda" una producció del CAER i el TNC que ens situa a l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, ara fa 70 anys. Els qui encara no arribem als trenta ho hem tingut molt fàcil, no hem conegut sinó la democràcia. Vivim i ens expressem lliurement i pensem que aquesta normalitat ha existit sempre. Els nostres avis sí que ho van tenir complicat. D'ells en guardo històries explicades a cau d'orella -a vegades escoltades amb desinterès, ho he de reconèixer, però ara donaria el que fos per tornar-les a sentir...- del dia que els franquistes van entrar a Riba-roja, de com s'amagaven a casa tement l'ira dels soldats, de la cruesa de la Batalla de l'Ebre, dels amics i coneguts morts al front... I dijous al vespre totes aquestes confessions em retornaven amb dolor i un pèl d'angoixa, i pensava que per entendre-ho tothom hauria d'haver viscut una guerra encara que només fossin uns minuts. Per evitar-la. "La nit més freda" és una mescla d'excel·lents interpretacions, de textos d'erudits i personalitats polítiques exiliades a contracor, de música profunda i amarga d'acordió, d'històries reals explicades en primera persona i projectades en una pantalla que, amb la ficció teatral, adquireixen més cruesa encara. La recuperació de la memòria és una assignatura ja no tan pendent perquè les persones sensates saben que les ferides només es poden tancar sabent del cert què i com va passar, i assenyalant qui en va tenir la culpa. Aquesta obra hi contribueix decidament : http://www.tv3.cat/videos/1128089/Homenatge-als-catalans-exiliats .