sábado, 13 de junio de 2009

Reus Viu el Vi

Estic convençuda que les millors idees i els grans projectes no s'han parit -permeteu-me el col·loquialisme - en un despatx després d'hores de discussió, debat, i reflexions interminables, entre algun que altre badall o gest de cansament, i ànsia de treure pit.

Un cafè a primera hora del matí - o de la tarda, tant se val - entre bons amics pot ser l'origen d'una gran idea, com la fira Reus Viu el Vi. Així m'ho confessaven l'altre dia Josep Baiges i Isaac Albesa, grans professionals i bons amics, amb qui he tingut el gust de compartir professió. Em revelaven que l'un va proposar a l'altre que s'havia d'aprofitar el gran interès ciutadà que desperten els vins de les 5 DO del territori per promocionar-los. La comercialització és el gran repte del segle XXI. No s'ho van pensar gaire ni la Cambra de Comerç ni l'Ajuntament. Amb sensatesa i voluntat de fer país, plegats van posar fil a l'agulla i vet aquí el certamen.
La Plaça de la Llibertat és un bullici des d'ahir a la tarda. Un mosaic d'estands que deleiten amb els millors vins, els nostres : els de la DO Montsant, DOQ Priorat, DO Tarragona, DO Terra Alta i DO Conca de Barberà. El vi, aquest producte de la terra que aboca al misticisme, al romanticisme, i traspua lleugeresa, sensibilitat... ocupa un espai, la plaça de la Llibertat, que anys enrere, amb una enyorada fesomia més rural, inspirava el mateix. Quants records i quina il·lusió que el paisatge i el vi s'hagin fusionat, com a mínim, a la meva memòria.

sábado, 6 de junio de 2009

Devoris Causa


Una nova vessant de la tendresa de les verdures la vaig descobrir ahir al vespre al nou espectacle d'Escarlata Circus als Jardins del Teatre Metropol. Devoris Causa és una mescla sentimental i histriònica d'esbergínies, pastanagues, espàrrecs, col i ceba. Verdures que donen vida a un personatge de circ que combina frescor, divertiment i fragilitat.

L'espectador de Devoris Causa té tanta empatia amb ell -o ella, perquè la col és femenina i és la part central del cos del personatge- que sense adonar-se'n, se la menja en un cucurutxo de paper que li ofereixen a l'inici de l'espectacle. Però això és al principi i sense saber de què es tracta...

Abans hem quedat meravellats pel moviment lent i delicat, el gest acompasat, les plomes de colors que l'adornen per transmetre això que és el circ - pur divertimento -, les veles i bengales que l'il·luminen sobre un taulell de cuina ara convertit en cabaret, després en trituradora. Mare meva quants ganivets, i a quina velocitat la destrueixen...

Tot això més la magistral interpretació i acompanyament de Bet Miralta i Jordi Aspa - vells coneguts per als reusencs a qui devem tot l'èxit del Trapezi - fa que l'espectacle de petit format, totament innovador i en una carpa de circ tan acollidora com ben decorada, esdevingui gran com qualsevol representació a la sala gran del TNC. I això que parlem de circ i no teatre, però Devoris Causa és una barreja de tot.

És diferent, és el circ del segle XXI. Pur sentimentalisme a base de verd. Un privilegi per a l'espectador que comença tip i a poc a poc se sent responsable de la carnisseria i la desaparició de la tendresa.

http://www.escarlata.com/